(Escrit presentat al Fòrum Veïnal de Barcelona)
Més temps per aconseguir cobrir les baixes per malaltia de mestres. De vegades hi ha baixes de mes de tres dies que queden sense cobrir. Això repercuteix en que moltes activitats que es fan amb desdoblament de grup no es poden fer perquè cal atendre el grup on hi ha hagut la baixa.
Eliminació de la sisena hora en el 80% de l'escola pública. Els alumnes han perdut 175 hores de classe per curs acadèmic.
Increment del nombre d'alumnes que ha d'atendre cada mestre. Tenim més nens i menys mestres. Tenim més alumnat per atendre amb la mateixa quantitat de mestres per atendre’ls. Per tant moltes escoles es veuen abocades a incrementar les ràtios (relació alumnes/mestre) per sobre del previst a la normativa. Les aules amb més de 25 alumnes de primària per grup i més de 30 en secundària són la norma i no l’excepció.
Supressió total d'ajudes i subvencions a les ampa. De manera que moltes escoles deixen d’oferir una serveis a l’alumnat i a les famílies que abans s’oferien. En darrer terme les famílies acaben pagant més pel mateix servei.
Reducció de beques de tota mena, en especial les beques menjador, ajudes al transport escolar, a la reutilització de llibres de text, de foment de l’estudi per alumnes de famílies amb dificultats, etc. Aquest aspecte no genera massa polèmica perquè les famílies amb més dificultats rara vegada es queixen. Però posa damunt la taula quina és la veritable cara del govern i on són les seves prioritats. També deixa clares quines són les prioritats de determinats agents educatius.
Menys personal de suport per a l’alumnat amb necessitats educatives especials. Tenim els mateixos recursos per a fer front al tema de l’escola inclusiva mentre que paral·lelament estem dins d’un pla d’integració de les escoles d’educació especial dins dels centres ordinaris. Per exemple a Barcelona tenim un 40% més d’alumnes amb Necessitats educatives especials per motius de salut o de conducta mentre que els recursos són els mateixos.
Reducció de la despesa corrent de les escoles. Els diners que tenen per pagar despeses com material, bolígrafs, guixos, pintures, fotocòpies, paper, etc.
Ralentització de la inversió en construccions i reformes d’edificis. Algunes escoles es perpetuaran dins de barracons provisionals i en altres casos es renunciarà a la continuïtat de centres que estan a mig fer i es repartiran els alumnes entre escoles que ja estan quasi plenes.
Menys projectes d’innovació pedagògica: Projectes com 1x1 queden congelats. S’aplicaran només allà on ja es feien però es renuncia a la seva extensió a nous centres.
Altres projectes com els d’autonomia de centre, la formació contínua de mestres, biblioteques escolars, foment de l’esport i l’activitat física, intercanvi d’estudiants, ús de les noves tecnologies per part de les famílies, etc. queden abandonats a la seva sort.
Paral·lelament s’ha produït una davallada del salari del col·lectiu docent. Un cop a raó del 5% i sense cap increment per fer front a la inflació d’aquests anys. Una rebaixa del sou d’un 10% aproximat respecte al que tenien abans de les retallades compulsives. Una bona manera de prestigiar els mestres.
Amb tot això no cal esperar miracles es suposa que seran les famílies les que facin l'esforç econòmic que deixa de fer l'administració. O sigui que entrem en la via del copagament i de les desigualtats socials. La fractura social hi era i no sembla que es vagi a reduir en el futur immediat.
Reducció de l’aportació que fa la Generalitat per mantenir les escoles bressol municipals (dels 1800€ que es pagaven fins ara s’ha parlat de reduïr-lo fins a 1200€) També passa el mateix amb les escoles de música (aquí es calcula al voltant d’un 23%)
Mentre això passa, les escoles elitistes (les mateixes que no aconsegueixen colar ni un sol dels seus alumnes dintre del nombre d'alumnes excel·lents segons les proves PISA) , les mateixes que cobren entre 400 i 500 euros al mes per alumne ... aquestes reben diners públics en concepte de concert educatiu.
La reducció del pressupost en educació ha estat fulminant. Més del 13’5 % de reducció en dos anys. (2010-2012) Reducció del pes específic de l’educació dintre del pressupost global de la Generalitat (del 16’5% fins al 13%) també en aquests dos anys.
És la reducció més elevada de totes les comunitats autònomes de l’estat en aquest període. Només Navarra redueix més del 10% en dos anys. La resta estan per sota d’aquesta xifra. Paral·lelament la Unió Europea incrementa un 70% el pressupost en educació i fa de l’educació la principal eina per a lluitar contra la crisi.
Total que ens allunyem cada cop més del compliment de l’article de la LEC que preveu dedicar el 6% del PIB a educació. Més lluny en definitiva de complir les lleis i d’oferir un futur digne a les noves generacions
Àlex Castillo
Vicepresident FAPAC
Febrer del 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada